En l'actualitat hi ha un alt nivell de consciència sobre l'impacte de la innovació tecnològica en l'organització social de les societats modernes. En les últimes dues dècades s'ha insistit des de diferents àmbits, acadèmics, polítics, tècnics i socioculturals, en la necessitat d'analitzar i valorar d'una manera global i integrada les innovacions tecnocientífiques i les respectives transformacions culturals i socials que comporten.
Entre aquestes innovacions hi ha el gran ventall que constitueixen les anomenades tecnologies de la informació i de la comunicació, les TIC. Les TIC són vistes, sovint, com unes palanques importants per a poder aconseguir noves formes d'activitat econòmica, social o cultural (comerç electrònic, educació a distància, saber democratitzat, etc.), i també noves formes d'organització social (per exemple, en àmbits laborals, institucionals, educatius o fins i tot pel que fa a noves formes de relació social, com és el cas de les comunitats virtuals). Però, sovint, la velocitat dels canvis significa, o pot significar, una barrera per a estudis detallats i prolongats de les implicacions d'aquest procés de virtualització en la transformació social i cultural. És una prova d'això l'escàs interès que han despertat aquestes dinàmiques quant a processos de transformació social, com ara els canvis esdevinguts en el si de projectes polítics, socials i culturals amb expressa voluntat de canvi social. Ens referim, evidentment, a comunitats o organitzacions de protesta, a l'aparició de noves inquietuds i reivindicacions, com també a la transformació que han sofert moviments socials estables arran de l'eclosió de les anomenades TIC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada